Heptàleg fraternal. Petit homenatge a la meva germana a poques hores de la nit de Nadal

Això de la comunicació devia arribar a la família Serrano-Òssul talment com una epidèmia: tant la meva germana com jo vam caure-hi; ella va fer comunicació audiovisual i jo, periodisme --ella, a la Pompeu; jo, dos anys a l'Autònoma i dos més a la Pompeu. El panorama del sector i la recerca de dignitat ens han arrossegat cap al complex i apassionant món de la comunicació corporativa. Ella, l'Anna --es diu Anna--, és un pèl més joveneta, és cert --ens separen poc menys de tres anys--, però això no li impedeix tenir una carrerassa. Abans d'iniciar-la, va perpetrar el millor web català sobre els barrufets a tall de treball de final de carrera, amb 1.420 referències a Google i aparicions a El Punt, a Vilaweb i juraria que a l'Avui --no n'estic segur, d'aquesta; si existeix, sóc incapaç de trobar-la-hi; ¿te'n recordes, Anna? L'estudi en qüestió, Els barrufets, una nació insòlita, està indexat, sense exagerar, a la sopa --a Google, a l'Open Directory, a nosaltres.cat, a gencat.cat, etc.-- i està recomanat com a material, fins i tot, a les escoles --aquí, una altra--, als instituts i a les biblioteques. Tot això no és piloteig subjectiu, interessat o banal, sinó veritat de la bona --autèntica, de debò-- i orgull legítim de germà. I punt. Buenu. Doncs la meva germana ha publicat avui al seu bloc un post meravellós: un heptàleg, per dir-ne així, sobre l'anomenat món laboral. El subscric del tot. Llegiu-lo amb atenció aquí. Ah: bon Nadal, ¿eh? PS.-- Ma germana no és l'amiga Anna Serrano Marchuet, reconeguda periodista terrassenca de la secció de política d'El Punt --la qual cosa no em molestaria gens, però, i ha originat una brometa que tots dos cultivem-- sinó la comunicadora sabadellenca Anna Serrano (i) Òssul. (Foto: Paul Lavieille.)

Friquisme mediàtic sabadellenc, sí. ¿I què? (Guia de la comunicació sabadellenca. Mitjans de comunicació de Sabadell)

Déu vos guard de nou, amics lectors, després d'uns dies --força-- sense actualitzar. No em renyeu, sisplau. Mira que Internet és incommensurable, però no hi havia cap racó --almenys cap que jo fos capaç de trobar-- que recollís tots els mitjans de comunicació tradicionals --els mainstream media, que en diuen els anglosaxons-- que viuen i treballen a Sabadell. Per omplir el buit, incorporo a partir d'avui a la barra lateral d'aquest bloc meu una Guia de la comunicació sabadellenca que els recull tots a tall de directori. Inclou premsa, ràdio, tele i web, i els llista per ordre alfabètic rigorós. Sempre que qui sigui vulgui accedir-hi podrà fer-ho a través d'ÒSSUL.blogspot.com. Em comprometo públicament a actualitzar-la amb diligència. Ho prometo. Criteris per triar-los: han de tenir seu a la ciutat --n'hi ha que no n'hi tenen o que, directament, no en tenen-- o bé dirigir-s'hi prioritàriament; en aquest últim cas, no cal que informin només de Sabadell --alguns són comarcals, especialitzats, etc.--, però sí que bona part del seu contingut sigui sabadellenc. N'excloc tres grups de mitjans de comunicació locals: els redactats des d'una font, és a dir, els corporatius --d'administració, d'empresa, d'entitat--, els blocs com el VallèsActual de l'amiga Lídia Sánchez o altres --entenc que un bloc no és un mèdia tradicional-- i, també, els gratuïts sense notícies o, com a molt, amb una agenda anecdòtica i para de comptar. Resultat: els 16 que veieu sota aquestes línies i a la barra lateral. Evidentment, no decreto res i potser me'n deixo: a més dels canvis (naixements, defuncions, rebatejos, fusions, líftings, etc.), el directori tindrà en compte els suggeriments que em pugueu fer arribar per correu electrònic. ¡Bon Nadal! _____________________________________________ Guia de la comunicació sabadellenca. Mitjans de comunicació de Sabadell Sabadell existeix i té, en ordre alfabètic rigorós, aquests mèdia tradicionals (exceptuant-ne els butlletins corporatius, els gratuïts sense notícies i els blocs, que trobareu al blogroll)

Bassas d'aigua cristal·lina

Deixeu-me escriure-us, encara, sobre la conferència del Bassas a la caixa de fa una setmana --com que aquesta, de setmana, ha estat mogudeta, no ho havia pogut fer.

En comptes de fer-ho jo, però, deixo que les fotos de la Berta Tiana la retratin sota aquestes línies; el senyor del seu costat és Manuel Grau i Gasulla, expresident de Caixa Sabadell i actual president de l'Associació Pere Oliver de Caixa Sabadell, que aplega (ex)membres dels òrgans de govern de la caixa catalana degana. Ja veieu que a l'auditori amb prou feines s'hi cabia. Ah: va tancar la conferència una pregunta compromesa de l'amic Marc Cornet sobre el rumb actual de la ràdio nacional.

Permeteu-me, també, que, per acabar d'arrodonir-ne el relat, us n'enllaci la prèvia d'El Punt Vallès Occidental; les recomanacions --entranyable secció d'agenda-- d'El Periódico (en català i en castellà), de La Vanguardia, d'El País i de radiosabadell.fm; les cròniques de l'ACN i, de rebot, d'eldebat.cat i del 3cat24.cat, i, last but not least, l'entrevista que l'amic Albert Castellví va fer-li al programa de Ràdio Sabadell 94.6 que dirigeix, Anem per feina.

M'agradaria enllaçar-vos-en, també, la fotonotícia del Diari de Sabadell, El diari de casa, però, com alguns ja sabeu, el degà de la comunicació sabadellenca no publica (cap d)els seus continguts en línia. ¿Què hi farem?

Fem-ho!+Som-hi

Les dues màximes autoritats polítiques d'aquest país, és a dir, per si de cas, Catalunya (els presidents del govern i del Parlament), i tres consellers --Castells, Capdevila i el gran Tresserras, del qual, per cert, tantíssims preperiodistes vam gaudir tantíssim a les aules de la UAB-- han fet costat a la que m'agrada anomenar la caixa catalana degana amb motiu del seu 150è aniversari. Amb la seva presència a l'any jubilar de Caixa Sabadell, aquests cinc alts representants de les nostres institucions d'autogovern han agermanat (encara més si podia ser) els eslògans de la institució financerosocial (Fem-ho!, combinat, ara, amb Fem 150 anys) i de l'executiu nacional (Som-hi, sense signe d'admiració, aquest, però). Més clar, impossible: el país i la seva caixa d'estalvis amb més història miren plegats en una mateixa direcció: endavant. ¡Per molts anys! (Menció especial mereix la coordinadora dels actes d'aquest any jubilar, l'amiga i companya Raquel Paredes. Totes les fotos les ha fet Berta Tiana i pertanyen a l'Obra Social Caixa Sabadell llevat de la segona, proporcionada pel servei de premsa del Parlament.)

El mestre Bassas, dijous al vespre, a Caixa Sabadell

El reconegut periodista Antoni Bassas pronunciarà la conferència Les relacions entre Catalunya i Espanya vistes als mitjans de comunicació, centrada en el període 1975-2006, dijous 27 de novembre a les 19 h a l'Auditori de Caixa Sabadell (D'en Font, 1. Sabadell).

L'acte, del tot gratuït i obert a tothom, l'organitza l'Associació Pere Oliver de Caixa Sabadell, que agrupa membres i exmembres dels diversos òrgans de govern de la caixa catalana degana i que presideix Manuel Grau, expresident de la mateixa entitat d'estalvis.

(Foto: Josep Renalias.)

No em compris: llegeix-me

Interessantíssima, apassionant, estimulant, la petita porció de les 3es Jornades Internacionals de la Premsa Gratuïta de què vaig gaudir ahir dijous. I ara donaré exemple i, en una pràctica poc habitual al meu gremi per motius diversos, diré qui fa i qui paga la cosa --qui la fa possible, en definitiva--: les ha convocat --avui s'acaben-- l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG) amb la caixa catalana degana --Caixa Sabadell-- com a (única) patrocinadora d'honor. El meu menú degustació va començar amb un primer plat d'alt nivell: Pablo Alzugaray, president de Shackleton, amb Tendències de la publicitat gratuïta i on line: casos d’èxit. Conclusió: si es vol notorietat de la mena que sigui, els comunicadors hem de concentrar-nos, per començar, d'entrada, de bell antuvi, en el què --allò que comuniquem-- i no pas en el com --la manera de comunicar-ho--, i, en aquest sentit, el més arriscat és no arriscar-se. ¡Allò gris és incomunicable! L'àpat intel·lectual va continuar amb un segon plat fred: representants de les associacions de premsa sueca i noruega --si no domineu aquesta llengua escandinava, estalvieu-vos el clic: no té versió anglesa-- van desenvolupar-hi El cas suec/noruec, vist per les seves associacions. Conclusió: la premsa gratuïta que triomfa --passant la mà per la cara, sovint, a la de pagament-- és la de qualitat. També en això dels gratuïts, hem d'aprendre molt, encara, dels veïns de dalt. I, per postres, el banquet periodístic es va acabar amb un debat sobre El model informatiu de la premsa gratuïta, atiat per Marta Corcoy des de l'àmbit acadèmic (UAB) i Enric Sierra des del professional (20 Minutos, La Vanguardia) i amb intervencions d'editors i de periodistes que es pregunten com fer premsa gratuïta bona o (encara) millor. Conclusió: el sector encara té molt camp per córrer al país, però no ho té gens fàcil: ningú no li regalarà res. Jo, tampoc, ¿eh? Les jornades tenen, per cert, aquest bloc. Com els mitjans que les han muntat i sobre els quals han debatut --la majoria, igual de bons o millors que els de pagament--, és de franc. Gratis.

Una Ronda de cultur(et)a comunicativa per a portaveus

El veterà Carles Ronda ha impartit al llarg del dia d'avui el seminari Relació amb els mitjans de comunicació a una dotzena de directius i tècnics de departaments diversos de Caixa Sabadell que sovint atenen o aviat atendran periodistes en nom de la caixa catalana degana. La jornada s'ha desenvolupat a la Sala d'Actes de Caixa Sabadell (plaça de Catalunya, 9, 6è. Barcelona) i la hi ha organitzat la unitat de Formació i Desenvolupament --particularment, el Miquel Àngel González Meseguer-- arran d'una petició de Comunicació i Relacions Institucionals. Com diu el sacerdot a l'eucaristia catòlica, "és realment just i necessari". ¡Bravo! Fem-ho!

Núria Ribó, a Caixa Sabadell

Ço és, la mestra, a casa. Acaba de pronunciar-hi aquesta conferència, la nota de premsa prèvia de la qual podeu llegir aquí. Se n'han fet ressò alguns diaris generalistes (La Vanguardia, El Periódico i El País, per ser precisos) i, és clar, tots els mitjans locals sense excepció. Vaig acompanyar-la a Ràdio Sabadell, on l'amic Albert Castellví la va entrevistar a l'Anem per feina.

La companya Bàrbara Padilla ho ha explicat així a l'Avui Sabadell, que suposo que és com devem haver d'anomenar l'ASabadell+ o ASabadell a seques després d'haver-se tunejat la capçalera. Hi queda molt bonica, per cert, i, parlant de túning, l'enganxo sota aquestes línies per acabar de tunejar el post avui dissabte 15 i perquè sapigueu de què parlo. Apa. Bon cap de setmana, amics.

Es diu Ariadna

Veremar bombolles a la Xampanya nostrada

No cal que pugeu a cap avió. Passeu un capde envoltats dels efluvis escumosos de la vuitena vegueria. Un volt a peu o en bici entre vinyes i pinedes, una visita a un celler enorme o diminut o un taller de verema o tast us investiran penedesencs d’adopció. “Només cal un dia per adonar-se de què ens ofereix el Penedès.” Ho promet, d’entrada, Un diumenge al Penedès, una de les nou àrees temàtiques que integren la guia Amb gust, editada a l’estiu pel Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, que fa feina rere la marca enoturismePENEDÈS i l’eslògan L’aroma d’una terra. Amb el doble de temps –dos dies– recollireu, doncs, motius de sobres per tornar a aquest territorio Penetense, és a dir, pedregós, que és d’on en provindria el nom. La Generalitat republicana va dividir-lo en quatre comarques (l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i, en part, l’Anoia), però les seves forces vives s’estimen més parlar de tres Penedesos: el Superior, el Central i el Marítim.

Ni barcelonins ni tarragonins Set segles d’història, 2.000 quilòmetres quadrats i 400.000 persones no han aconseguit, per ara, transformar el Penedès en una regió oficial malgrat la rotunditat de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, però us atrauran sense remei, o sigui que aneu-hi, vinga, va, i feu-ho ben de pressa. A banda de motius, us calen excuses? Aleshores anoteu que és temps de verema –fins a mitjans d’octubre, encara–, que els Castellers de Vilafranca (castellersdevilafranca.cat) celebren el cap de setmana que ve la seva diada i, de passada, el seu seixantè aniversari, i que Sant Sadurní d’Anoia acull el 12è Cavatast (cavatast.cat) del 3 al 5 d’octubre i, la segona setmana, la 27a Setmana del Cava (confrariacava.com).

En aquestes contrades turisme equival, vulgues que no, a enoturisme, el neologisme esotèric fill de la jove fal·lera esnob pel vi. Digueu-ne així si voleu, és clar, però es tracta, al cap i a la fi, de conèixer una de les àrees de casa nostra amb més pòsit vitivinícola a través d’un producte lligat al dia a dia dels catalans normals i corrents des de temps immemorials. Com que començar a triar entre 24 visites, 72 cellers, 27 restaurants, 21 allotjaments, una enoteca, una escola de tast, tres botigues, un museu i 14 empreses de serveis turístics no és pas fàcil, heus ací una de les infinites propostes que se’n desprenen. Exemplifiquem tanta ufanor perquè tot un tros de país no cap en vuit pàgines de no res!

Tot pedalant cap a la copa de cava Anem des de la seu d’El Molí Tours, a Torrelles de Foix, fins a les caves Romagosa Torné, a Sant Martí Sarroca, que visitarem; en acabat girarem cua. Som a la subcomarca de l’Alt Foix, que agrupa cinc municipis altpenedesencs i un d’anoienc. El recorregut és en bici, guiat i apte per a tothom, té uns vuit quilòmetres, dura mig dia i val 45 euros per persona. Transitem, en part, per les rutes Carrerada i Pelegrí, dos dels quatre itineraris Biking Penedès, que l’empresa de l’irlandès Paddy Mannion ha desenvolupat i desitja que les autoritats locals i comarcals senyalitzin –n’ofereix, de fet, 60 a tota la Catalunya Nova. Si us estimeu més anar a la vostra, us lloga bicicletes i us assessora per 25 al dia.

Rebudes les indicacions –“No racing!”–, travessem Torrelles –Naturalment, com diu ella– i, passat el cementiri, passegem sobre un camí rural asfaltat que s’obre pas entre vinyes –Parellada sobretot– i, de seguida, oliveres, pins, ametllers, horts... A la dreta –de tornada, a l’esquerra–, el castell i l’església romànica de Sant Martí Sarroca ens vigilaran durant tot el viatge. A la Verna, observem els cavalls de la masia –la canalla hi xala– i el paisatge: Montserrat si fa bo, el parc del Garraf, les muntanyes de Marmellar i, rere nostre, el santuari de Foix i –ai!– la urbanització Can Coral. Ja al terme de Sant Martí, passem per cases com Cal Francès, Cal Po, Cal Pere Salet o El Gat Blanc, amb ases.

Molt millor que Nissaga de poder Creuem el riu Foix, l’asfalt mor i entrem a la trama urbana martinenca per la carretera del Castell, que no remuntarem avui per avui –podem fer-ho demà, per exemple, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h per 2,50 euros–: ens en desviem cap a l’esquerra pel trencall que puja cap a les caves Romagosa Torné (romagosatorne.com); “Visita turística. Degustació i venda”, n’indica el cartell. Només en un celler modest és possible que l’amo –l’Antoni– detalli en persona als visitants el seu arbre genealògic, els passi un vídeo de deu minuts, els ensenyi tots els racons de la seva propietat, els detalli el procés d’elaboració de l’únic or líquid i gasós alhora, els n’aclareixi els dubtes, els convidi a tastar-ne i els en vengui a bon preu.

Amb algun secret a la motxilla, ens acomiadem del cavista i tornem al punt de partida creuant el poble de nou i enfilant el camí de la font de la Salut; fixeu-vos-hi en l’ermita de Sant Joan de Lledó. Entre altres, us mostren l’Alt Penedès els caps de setmana Viatges i Projectes Penedès (vipp.cat) i Montmar Oci i Cultura (montmar.org), més diversificades –empresa, esdeveniments, aventura, etc.–, i Can Rossell Natura (canrossellnatura.com, amb tallers de viticultura–) i Quatre Passes (quatrepasses.com), igualment versàtils, però especialitzades en l’educació ambiental. Amb gust satisfà, també, el viatger antropològic, tastador, gormand, professional, discapacitat, anglosaxó, paisatgista o modernista.

Com visitar un celler per lliure El document, que el patronat us envia de franc per correu electrònic, us facilita decidir quin dels 72 cellers visitables visiteu. Per trepitjar quarters generals de patums, visiteu codorniu.cat/bodega_visite.html o truqueu al 93 891 33 42, visiteu freixenet.cat (Visita) o truqueu al 93 891 70 96, visiteu torres.cat/cat/asp/vav_pacs.asp o truqueu al 93 817 74 87... “Es recomana reservar amb antelació la visita a caves i cellers”, fa l’organisme, i precisa: “No totes les caves i cellers fan visites gratuïtes, consulteu quan feu la reserva si té algun cost”. Visitar Codorníu val quatre euros; Freixenet, de dos a cinc, i Torres, de tres a cinc, però tots tres no cobren als menors particulars –només fins a sis anys a Torres.

Els amants del senderisme a peu, en bici o a cavall sapigueu que s’estan posant al dia els deu Camins del Vi i el Cava, amb noms de varietats de raïm; els inicials, ben vàlids, els trobareu a senderismealtpenedes.net. Els enganxats a Internet heu de descobrir webs com el del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, ccapenedes.cat, amb cercador d’activitats; el del Consell Regulador del Cava, crcava.es; el de l’Institut del Cava, institutdelcava.com; el de la Unió Vinícola del Penedès (UVIPE), interceller.com; el de PimeCava, pimecava.net, i el de la Penedesfera, penedesfera.cat. I els militants de l’alta gastronomia tasteu Penedès Fogons (restaurantspenedes.com/index.php?mod=9). No us en penedireu.

PER SABER-NE MÉS http://www.enoturismepenedes.cat/ http://www.elmolitours.com/ http://www.torrellesdefoix.cat/

http://www.santmartisarroca.net/

TURISME ACTIU

4a caminada per les vinyes de la Capital del Cava Va organitzar-la fa dues setmanes la botiga especialitzada en vins i caves sadurninenca Cal Feru “per poder viure les aromes i sensacions de la verema, descobrir les diferents varietats de raïm, gaudir de la natura i degustar cava des de la mateixa vinya d’on prové”, amb una copa penjada al coll. A banda de la seva “eno·botiga” tradicional, oberta el 1934, el comerç acaba d’estrenar un nou espai a la població altpenedesenca. L’establiment és –en paraules del seu responsable, Xavier Roig– una “botiga de vi sense vi”, és a dir, amb tota mena d’articles que hi estan relacionats. Més info a calferu.com.

COM EN UNA NOVEL·LA NEGRA

El popular cronista de Torrelles de Foix, el senyor Josep, lamenta que els pobles només siguin notícia per les desgràcies. Els Mossos d’Esquadra van descobrir fa tres anys que dos narcotraficants ja detinguts planejaven assassinar l’exalcalde a canvi de 50.000 euros. El cop –per sort, avortat– està pendent de judici i entre els imputats hi ha l’alcalde actual.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS

Cal Diari Fa un any ben bo que Joan Josep Morell i Nati Miguel, pioners dels sopars a cegues, fan cuina “de sempre”, “tradicional” –o sigui, “sense disfressar el menjar”– en un establiment “amb estil propi”. El menú val 10 euros i hi canten els àngels. Regenten, també, Cal Manescal (calmanescal.com), que ha estrenat tres suites i ofereix seminaris de cuina. Cases Noves, 33. Sant Martí Sarroca Tel. 93 899 13 58 http://www.caldiari.com/

Masia Aran Amb el veterà Josep Aran al capdavant, cultiva la cuina “clàssica i catalana” sense complexos des del 1996. Tasteu-ne l’escudella barrejada. Disposa d’un celler subterrani. Carretera de Vilafranca a Sant Martí, km 7. Sant Martí Sarroca Tel. 93 899 01 50

Cal Recolons Remei Recolons i Josep Esteve són la segona generació que gestiona un resto amb més d’un quart de segle de mili. Té un ambient “molt acollidor” i una vista “magnífica”. Pepet Teixidó, 2. Sant Martí Sarroca Tel. 93 899 10 20

Ca la Laia Creada el 1879 pel besavi de l’amo, té tres triples amb bany, admet animals i deixa bicis. Quiromassatage, dietista, tast de vins... Sencera, 320 euros per capde de temporada baixa. Nord, 6. Torrelles de Foix Tels. 93 897 12 97 i 646 455 445 http://www.calalaia.com/

Mas Aixola La finca té nou hectàrees, data del 1887 i disposa d’una casa per a nou persones i d’un refugi per a quatre. En temporada baixa, 790 euros –casa– o 454 –refugi– per setmana. Barri la Berna. Masia Aixola Tels. 93 897 13 15 i 659 51 41 60 http://www.masaixola.com/

Arianel·la de Can Coral La finca vinícola, amb un segle i mig d’història, ha deixat pas a un “romàntic hostal rural amb vistes al paisatge ondulat al capdamunt del turó”. 69 euros per persona en una doble. Avinguda de Can Coral, s/n Tels. 93 897 15 79 i 670 06 83 95 http://www.arianella.com/

COM S'HI ARRIBA Des de Vilafranca –eterna rival de Sant Sadurní, però de bon rotllo–, arribareu a Torrelles de Foix per la BP-2121 fins a Sant Martí Sarroca i, després, per la BV-2122. A la capital altpenedesenca us hi duen, pagant, l’AP-7 –sortida 28– i, de franc, la clàssica N-340 i l’Eix Diagonal o C-15. Estacions de la C-4 de Renfe Rodalies a la comarca: Gelida, Sant Sadurní d’Anoia, Lavern-Subirats, La Granada, Vilafranca del Penedès i Els Monjos.

LES TRES RUTES DE BIKING PENEDÈS Us suggerim que visiteu l’Alt Penedès a través de les seves possibles futures vies verdes.

(Avui, suplement Sortim, “Cap de setmana”, 19 de setembre del 2008.)

(Cliqueu aquí per llegir-lo tal com es va publicar.)

Jo acuso

Dades de la vostra reclamació/ denúncia: Marc Serrano Sabadell Què va passar? El cambrer ens va indicar, a petició nostra, abans que li demanéssim res, els preus de les begudes: aigua o refresc, cinc euros; cervesa, sis; combinat, set. A l'hora de la veritat, però, ens va cobrar set euros a cadascú demanéssim el que demanéssim, sistemàticament, arbitràriament. El tiquet que adjunto, que no precisa què vam demanar --ja ho llegiu: "refrescos"--, correspon a una Coca-Cola i a una cervesa que vam consumir la meva nòvia i jo mateix. De seguida que vam adonar-nos-en, vam queixar-nos-en al cambrer, que, amb molt males maneres --amb un tracte clarament agressiu i desafiant, vaja--, va negar-se a tornar-nos els diners i va negar-se, també, a facilitar-nos la carta amb l'argument que l'empresa no en disposa. Tot seguit dos nois del grup vam dirigir-nos a la barra de l'establiment per demanar a la responsable la llista de preus, de la qual, segons el que tenim entès, qualsevol establiment ha de disposar. Ella --era una noia-- va negar-s'hi. Aleshores vam demanar-li el llibre de reclamacions per tal de formular-hi la nostra denúncia. La responsable va negar-se, també, a això altre. En acabat, davant la impossibilitat flagrant d'exercir els nostres drets com a usuaris, vam comentar-li que avisaríem els Mossos d'Esquadra per tal de denunciar els fets. [Llavors], de cop i volta, l'actitud del personal va canviar. Va apressar-se a tornar-nos els diners cobrats de més, que vam repartir entre els damnificats. Tot i això, vam poder comprovar que la pràctica de cobrar el mateix a tothom és habitual en aquest karaoke malgrat que, formalment, verbalment, cada consumició hi té un preu diferent..., i mentre no et queixis insistentment d'aquest abús, clar. I, davant d'això, davant de la negativa de la casa a facilitar-nos el llibre de reclamacions, la carta o el llistat de preus --no vam veure-hi cap de les tres coses en cap moment--, i davant del tracte denigrant rebut, us informem dels fets i us preguem que actueu per castigar-los i evitar que es repeteixin. Què demaneu? Que s'investiguin i sancionin els fets. Que feu valer la llei davant l'establiment. Que l'obligueu a tenir cartes, llista de preus i llibre de reclamacions clarament visibles i disponibles. Que poseu fre a abusos com aquest, malauradament molt habituals dins el sector de l'oci nocturn al nostre país. Moltes gràcies. Número registre d'entrada: 13566. Data i hora: 18/10/2008 08:54:37 Nom, cognoms, i DNI (de qui presenta la reclamació): Empresa reclamada i CIF: Seven Crowns - B61069688 - Barcelona

Jo també conec el Germán

I tu o vostè o vós, amic lector, oi? Fóra noticiable trobar un sabadellenc que no pogués subscriure la frase –que no sabés qui és Germán Ramírez. Un servidor hi ha coincidit a –diria– quatre empreses, fins i tot me mare va ser-ne mestra, i... Bé. Ja m’imagino que tant se us en fot: el drama és que, des de dimarts, el xòuman nostrat ostenta el trist títol de primer (aspirant a) concursant expulsat de la desena edició del prestigiós espai cultural Gran Hermano. Ells –els espectadors de Telecinco– s’ho perden. I se’n ressent, també, la projecció de Sabadell al món –siguem humils: al regne d’Espanya. Vist i no vist: ens l’han fet fora a la primera de canvi. Dol; prometia. Ho pensem, de fet, el 90% dels milers de germanistes que hem respost l’enquesta de telecinco.es sobre la seva “polèmica expulsió” (sic). Etiquetat de “català” i, sovint, “barceloní”, ell mateix va insistir durant els dos dies de glòria que és de Sabadell –al vídeo preliminar, “Sabadey”– i àdhuc Mercè(des) Milá va afegir “el Vallès, a prop de Barcelona” al topònim pronunciat comme il faut en despatxar-lo. Sumeu-hi el canal sencer i la resta de mitjans, i obtindreu una campanya de promoció de la ciutat tan gratuïta com –ai!– breu. Sia per la manca d’encaix al format, pel seu caràcter imperiós, per la seva catalanitat indissimulada o per la confusió sobre el sistema de votació, què hi farem? L’oportunitat no l’ha perdut, només, el nostre hiperactiu i “xafat” home: l’hem perdut tots 202.232. O encara no, potser: la germanmania bé pot continuar creixent. Amb Dalma, Meca i Pedrosa no n’hi ha prou: ens calen nous ambaixadors arraonencs que els fills de totes les Espanyes estiguin disposats a comprar-nos. Ens convé, doncs, que el nostre gran Germán sigui un gran gran germà. Que la roda de la fortuna giri a favor seu. (Avui Sabadell, “Arraonaments”, 29 de setembre del 2008.) (Cliqueu aquí per llegir-lo tal com es va publicar.)