dimarts, 13 de juliol del 2010

Unnim se m'emporta a Terrassa

Post egocèntric; aviso. I fet a raig. Des de finals del 2001, des que vaig acabar la carrera, des que vaig tornar del meu viatge iniciàtic pel Perú i altres països llatinoamericans, durant nou anys (els dos de Ràdio Sabadell i els set de Caixa Sabadell), he estat un privilegiat que va a treballar a peu. He assumit, certament, altres projectes professionals paral·lels més o menys remots, tant periodístics com de comunicació corporativa (periodisme de font), però la feina de cada dia, la de debò, l'he tingut sempre a tocar de casa: a Sabadell.

A partir de demà, com quan estudiava periodisme a l'Autònoma (1997-1999) o a la Pompeu (1999-2001), com quan treballava a la SER (2000), aniré treballar amb tren; amb una diferència: ara serà la Renfe. Unnim, la caixa que suma, se m'emporta a la seva subseu terrassenca, on estan ubicades les dues unitats on col·laboro més estretament: la nova direcció d'Obra Social, on estic enquadrat com a responsable de comunicació, i el departament de Comunicació i Mitjans (de comunicació). 

Al primer departament m'acompanya, també des de l'Obra Social sabadellenca, Eva Abellan, mestressa de la imatge i la difusió del vessant social de l'entitat. Cap al segon ja s'han traslladat, fa dies, des de Sabadell, els companys Belén Latorre, Xavi Gassó i Raquel Paredes, també excol·legues meus d'unitat a la caixa catalana degana. Lloc de treball nou, vida nova. ¿No em desitgeu sort? Un "m'agrada" també compta. Continuarà.

(Foto: Google.)

divendres, 2 de juliol del 2010

Una trentena d'ànimes al primer sopar-tertúlia del Gremi de Periodistes de Sabadell

Érem, al restaurant Can Tonada --gran nom, ¿eh?--, una trentena de periodistes vinculats a Sabadell, tant de mitjà com de font, tant redactors com gràfics, tant textuals com audiovisuals, tant joves com veterans, tant locals com nacionals, tant caps com no caps.
  
Va ser dimecres al vespre, just quan s'acabava la conferència pujoliana a la seu sabadellenca de l'Obra Social d'Unnim, de la qual sóc responsable de comunicació des d'aquella mitjanit, que és quan naixia "la caixa que suma". Per això vaig arribar-hi tard. Bona excusa, ¿oi?

Som el Gremi (o Grup) de Periodistes de Sabadell (GPS), tenim noms i cognoms, som diversos, constituïm un únic col·lectiu professional com qualsevol altre --ni millor ni pitjor--, ens uneixen la nostra feina (el periodisme o la comunicació corporativa) i la nostra ciutat (Sabadell), existim, ens reunim i volem que se sàpiga.

L'anotació podria ser molt més vaporosa, però dóna fe del contingut i de l'aspecte de la trobada per desig exprés dels qui la promovien (o promovíem): un dels acords de la sessió va ser, precisament, la voluntat que la nostra existència i la nostra activitat es desenvolupin amb llum i taquígrafs.

Tot seguit us enganxo l'acta del sopar-tertúlia, que arribava després de dues altres cites preliminars, per gentilesa de Joan Brunet i Mauri (UPC), que coordina el GPS juntament amb Emili Agulló (El Punt) i Joan Carles Montes (Anuari de Sabadell i Diari de Terrassa). Les fotos són de l'amic Juanma Peláez.

"Propostes generades:
  • debatre a l'entorn de qüestions d'actualitat i un tema determinat
  • ser periodista avui / el periodista multimèdia
  • periodisme de fonts / periodisme de mitjans, les dues cares d'una mateixa moneda
  • activitats obertes a la ciutadania
Proposta per a un nou encontre / sopar: 
Tema de debat: què és ser periodista en un món tan globalitzat com l'actual.

Tema d'actualitat:
Serà suggerit 48 hores abans del sopar."


Per cert: estic fent obres al bloc. Es nota, ¿oi? Suggeriments, benvinguts. La capçalera la renovaré quan pugui dedicar-m'hi una estona com Déu mana. Bon primer cap de setmana de juliol. Ens el mereixem.

(Fotos: Juanma Peláez.)